Una generosa selecció que ens descobreix una de les veus més cristal·lines i clarividents de la poesia italiana contemporània, que recorre llibre per llibre l’extens corpus poètic de la florentina i que recull íntegre Neurosuite, l’obra mestra resultant del seu pas pel psiquiàtric. En un ferm i constant diàleg temps-eternitat-mort, els seus versos –en ocasions al·legòrics i mordaçment al·lusius, però sempre unívocs i límpids amb la franquesa eloqüent d’un acte de fe–, atenyen una espiritualitat lluminosa guiada per una poderosa claredat expressiva, i una discreta i no obstant efusiva i punyent veu baixa amb què es fa llegir intel·ligiblement.

La poeta Julia Hartwig (1921-2017) ocupa un lloc principal en la literatura polonesa contemporània i forma part del grup dels grans mestres: Miłosz, Szymborska, Różewicz, Herbert… Resistent a tota mena de categoritzacions, defensa una posició pròpia, allunyada de corrents i modes, tot i el seu evident lligam amb la tradició. La seva poesia és una resposta contundent a visions uniformitzants del món i també als excessos subjectivistes i sentimentalistes.