Et prometo una altra cosa més: la meva ànima

Ara que travessem el solstici d’estiu lliurem en forma de videografia el poema que intitula l’antologia del poeta grec Dinos Khristianópulos que Salze Editorial ha publicat amb selecció i traducció de Lucas Gonzalvo Valls i epíleg de Jaume Almirall. Com explica Gonzalvo a la introducció, en el poema «Nit, regala’m un cos» (Anhel indefens, 1955-1970), la flânerie de Khristianópulos es veu empesa no pel goig de la solitud davant la massa anònima, observada a distància –com passa amb el Baudelaire de Benjamin–, sinó per un sentiment desesperat de solitud, per una absència que engega un circuit que comença, efectivament, per aquesta solitud i que a través
de la nit (una de les grans personificacions de l’imaginari khristianopulià) desitja acabar en un cos. Vet aquí el títol d’aquesta antologia. «Ja no els suporto, aquests recorreguts, / aquest turment rere passos desconeguts», hi confessa Khristianópulos, perquè el seu lament etern és aquest circuit o recorregut, l’espai d’un Eros que triangula (recordem Anne Carson) «solitud», «nit» i «cos», les tres paraules més freqüents en la seva poesia. Irremeiablement es veu abocat a aquesta dinàmica que mai no té fi, sinó que revé com una mena de passió, de pujada al Gòlgota.