Vés al contingut

Provocació o convicció? Potser les dues coses. Els peus, la submissió… Ve fàcilment a la memòria l’estampa de Jesús rentant els peus dels apòstols en acte de servei i humilitat. Per a Khistianópulos, però, aquesta submissió no és (estrictament) subordinació, sinó més aviat lliurament i deslliurament, també en sentit eròtic, i pels quals sovint acaba pagant una profana penitència. El cognom Khristianópulos és una invenció artificiosa de l’autor que en català significaria Cristianet, cosa que podríem interpretar com una declaració de principis, en paraules del professor Jaume Almirall a l’epíleg de l’antologia Regala’m un cos, amb traducció de Lucas Gonzalvo Valls. L’epíleg d’Almirall és clarivident:

Si hi ha res d’esperit verament cristià en l’obra de Khristianópulos és el missatge original, pur i radical del Crist; és l’ensenyament essencial del Mestre, interpretat sense hipocresia ni fariseisme, i amb un sobrecreix de llibertat que semblarà sacrílega a les sensibilitats falsament beates. L’imperatiu de Crist és l’amor al proïsme; el món poètic de Khristianópulos gira entorn de l’amor en la seva accepció més carnal, la força abassegadora que, sense contradicció, nodreix la vida i la destrueix, eleva l’esperit fins al sublim i el rebaixa fins a la ínfima condició. La poesia d’aquest autor és una indagació reiterada sobre el misteri de l’amor, que és desig, passió, carnalitat i, indestriablement també, inefable ennobliment de l’ànima; que és exaltació i goig, però és alhora mesquinesa, pecat, penediment; que és plenitud i és frustració; que amb el temps és irremeiablement pèrdua i enyorança.

[…]

El motiu de l’amor sustenta una bona part de la poesia de Khristianópulos, i en el seu cant es confonen l’exaltació del desig i del plaer amb la consciència que aquest «fosc anhel» és alhora un desenfrenat furor que porta a la pròpia anihilació, a l’autodestrucció. Perquè l’amor «fora de norma» del poeta és tot desesperança i, per això, la veu poètica que en sorgeix és «lament etern». I tanmateix la poesia també es dreça com un poder capaç de tenyir-ho amorosament tot, de transmutar els actes més sòrdids i anodins: vida, amor i poesia, així, en Khristianópulos esdevenen un sol i idèntic batec. Prenguem un parell d’exemples. El motiu dels peus de la persona desitjada, que es reprèn una vegada i una altra amb tons de fetitxisme, podrà revestir-se amb les vestidures del sagrat en confondre’s amb una de les escenes més profundament simbòliques protagonitzades per Crist («Sant Sopar»), un procés en el qual la poesia, en una direcció, sublima el desig carnal i, en la inversa, erotitza l’excels quadre evangèlic.

Com explica Lucas Gonzalvo al pròleg, «Khristianópulos va morir l’11 d’agost de 2020 als 89 anys després d’una llarga malaltia que l’impedia, ironies de la vida, caminar. Va ser el primer autor queer grec a parlar sense subterfugis dels amors dissidents, dels que estimen a la intempèrie, i a donar veu a les identitats i dinàmiques excloses de la «gran poesia». Per això s’ha convertit en un referent literari per a la comunitat LGTBIQ+ de Grècia i per això necessitàvem per primer cop en català una antologia prou consistent que perpetués la seva memòria i la d’una Tessalònica que va viure amb molta passió».

Il·lustració de capçalera: Jesus Washing the Feet of his Disciples, d’Albert Edelfelt (1898)

0
    0
    El teu carret
    El carret és buitTornar a la botiga