La falena i el drac

«Però algú llegeix aquells símbols, l’ull misteriós pintat a les ales». A tocar de Sant Jordi, constatem un any més que encara sí, que hi ha algú, algunes persones –les comptem sempre i respectuosament d’una en una– que llegeixen poesia, autèntica poesia, malgrat els dictats imperants de còmoda simplicitat i superficial intranscendència als quals es voldria sotmès el gènere. I es vol. «Fem-la fàcil», sembla que es digui, per acostar un públic que, d’aquesta manera, és tractat de ruc. Afortunadament, com els seus lectors, la poesia és constitucionalment rebeca,  diversa i no es deixa arrossegar gaire per la propaganda de la més venuda, més premiada, més entesa, més piulada, més terapèutica o més fotografiada. Tot i detectar, darrerament, que el ròssec de la trivialitat sentimental prolifera i contagia cada dia més productors. Una de les missions de Salze Editorial és descobrir i aportar poètiques foranes que enriqueixin el panorama líric català actual, tot assumint el probable desconeixement, per part del públic lector, dels autors proposats i celebrats al seu propi país o a la resta del món; una aposta que pot ser considerada, comercialment, d’un risc elevat, però que, literàriament, és d’un valor decisiu per orejar estances mentals i esbarts cofois. En definitiva, si no fos per tot això en què s’ha convertit, i que també és, el Dia del Llibre, seria un bon dia per a recordar i reivindicar que, molt més enllà del transitori deliri comercial, la literatura existeix, l’art existeix, i que hi ha poetes que no tenen cap altre deute que l’existent amb la seva pròpia obra.  Poetes que defugen les xifres, com diria Brossa, de «facilitat i felicitat» i que, com pot afegir Julia Hartwig amb aquest poema, «no els llegiràs en el vol, i els esborraràs si agafes una falena als dits». Esperem que gaudiu d’aquest videopoema que inclou la versió de Xavier Farré, traductor de l’antologia Una falena als dits, de la gran poeta polonesa Julia Hartwig. Bon Sant Jordi.