Amb un nou lliurament videopoètic anunciem la presentació de Neurosuite a València, dijous 4 de juny a la llibreria Fan Set, 19 h
«L’esmorteïda llum rere les persianes / és el costellam d’un esquelet», va escriure Margherita Guidacci a Neurosuite l’any 1970, en un poema titulat «Albada a l’hospital». L’obra Neurosuite ha estat recollida sencera i de manera nuclear dins l’antologia homònima de Guidacci que Salze ha publicat aquest any, amb poemes de reculls anteriors i posteriors a l’esmentada. La visió del costellam d’un esquelet és molt més que una anecdòtica projecció d’una persona malalta amb estranyes visions, com aquesta obra mestra no és tan sols el relat poètic del pas de la poeta pel psiquiàtric; és també, sobretot, un tractat en vers, absolutament vigent i crític, de l’individu i de la societat mitjançant projeccions metafòriques de gran eficàcia. Així ho expliquem al pròleg:
Guidacci qualifica Neurosuite de «nadir» –el punt més decadent de la seva vida–, escrit a l’inici de la guarició. La clínica neurològica esdevé lloc de condemna i de pena, un infern dantesc on els pacients o sommersi, així citats a la dedicatòria, viuen en aigües hostils i nocives. El llibre inclou una precisa i significativa successió i correlació de moviments amb poemes d’una extraordinària i serena lucidesa, de gran ductilitat lírica malgrat la funesta adversitat personal […].
Ara bé, Neurosuite va molt més enllà d’una experiència personal dolorosa, es tracta d’una obra coral: el mal no és, tan sols, dels pacients sinó que és el mal del món reflectit en ells i, per tant, és aquest món el que ha de ser sanat si es pretén curar els malalts. Posa així de relleu les conseqüències dels actes humans endinsant-se en temes radicalment contemporanis, com ara la percepció de ser presoners i contínuament observats, espiats, opressions directament relacionades amb la societat tecnològica i de consum, i l’alienació mental dels individus com a evidència que qüestiona la utilitat de la reclusió i de les cures psiquiàtriques.
Després de «La conquilla» i de «Rosa de sorra», i com a mostra d’aquestes projeccions de la Guidacci de gran capacitat evocadora, publiquem aquí un tercer lliurament videogràfic amb la poesia «Svuotati d’anima» («Buits d’ànima»), tots tres reunits a Neurosuite, l’antologia que Salze Editorial presenta el proper dijous 4 de juny a les 19 h a la llibreria Fan Set de València, amb el poeta Josep Ballester i amb els traductors Marta Vilardaga i Josep Porcar. Al poema i al videopoema, la bugada estesa esvalotada pel vent que la poeta contempla per la finestra de la cel·la de la clínica no representa la buidor d’ànima –no tan sols– que senten els internats, són perfectament també els gestos, posem per cas, d’una taula de debat televisiu o la controlada i habitual epilèpsia de cossos que es bellugen en un centre comercial. Un poema que us presentem en poc més de mig minut de vídeo.
