Guidacci fa 105 anys avui 25 d’abril i ho celebrem amb una peça videogràfica del seu poema «La conquilla»
«No et pertanyo, encara que al buit / De la teva mà ara reposi…». També un 25 d’abril va néixer a Florència la gran poeta Margherita Guidacci, una data que coincideix amb la commemoració a Portugal de la Revolução dos Cravos (1974), amb l’alliberament a Itàlia del feixisme nazi (1945), i amb la Diada Nacional del País Valencià, record de la derrota de la Batalla d’Almansa (1707). Si paréssim l’orella a la conquilla de la història i escoltéssim la remor que ens interpel·la potser comprovaríem que aquests esdeveniments es troben connectats i a l’uníson ressonen en una profunda remor com «fils embolicats que no podem desembullar. / S’entrellacen, s’encreuen i es trenen amb dictats contraposats i alterns» –escriu la poeta en «Fils» (Neurosuite, Salze, 2026). Fils, però, que ens parlen d’opressió i, sobretot, dels anhels de llibertat de l’ésser humà. Una remor que tornem a sentir com creix en el present… A vegades parar l’orella a una conquilla explica moltissimes més coses, i molt millor, que la pantalla d’un mòbil.
