a Giacomo Ulivi
Ha arribat la notícia de la teva mort
en els dies de les banderes al vol,
en els dies calds d’un maig de festa
civil al so d’antigues fanfares.
No sabíem res més de tu…
Ara has tornat amb la pal·lidesa
de la teva passió, la mort
no pot vèncer la teva jovenesa tenaç.
1945
a Giacomo Ulivi
È giunta la notizia della tua morte
nei giorni delle bandiere spiegate,
nei caldi giorni di un maggio cittadino
in festa al suono d’antiche fanfare.
Non sapevamo più nulla di te…
Ora sei tornato nel pallore
della tua passione, la morte
non può vincere la tua giovinezza tenace.
ATTILIO BERTOLUCCI
La sargantana de Casarola ~ La lucertola di Casarola, 1997
El 18 de maig de 1945, el poeta Attilio Bertolucci va dedicar dos poemes a dos antics alumnes seus, afusellats pels feixistes a la guerra: Giacomo Ulivi i Ottavio Ricci. El segon va ser publicat a l’antologia de Salze Porta’m amb tu. El dedicat a Ulivi va ser traduït, però no inclòs, i us l’oferim avui 25 d’abril, aniversari de l’alliberament del feixisme nazi a Itàlia. I també Diada del País Valencià (o Diada de Dol Nacional), que al País Valencià recorda la derrota de la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707, en què Castella ocupà el Regne de València.
Giacomo Ulivi, partisà de la resistència italiana a les Brigades Garibaldi, va ser afusellat pels feixistes als 19 anys a la Piazza Grande de Mòdena, al costat de la catedral. En una carta als amics, abans de ser assassinat, Ulivi va escriure:
També pot ser suficient, ho sabeu, que amb calma comencem a centrar-nos en nosaltres, i a expressar desitjos. Com ens agradaria viure, demà? No, no digueu que esteu desanimats, que no en voleu saber res. Penseu que tot ha passat perquè no heu volgut saber-ne més!
Novecento, la pel·lícula de Bernardo, el fill d’Attilio Bertolucci, comença i acaba precisament amb un flashforward del 25 d’abril de 1945. Al vídeo següent us compartim una seqüència commovedora que se situa alguns anys abans de l’alliberament, en la qual una part de la pagesia irredempta –embrió del partisanisme– esclata contra els desnonaments i planta cara als amos i a la policia muntada del Corpo dei Reali Carabinieri. Durant la confrontació se sent com les dones canten i els homes xiulen La Lega, cançó popular italiana de l’Emília-Romanya cantada pels agricultors de les plantacions d’arròs de la vall del riu Po. És el símbol de la revolta dels treballadors agraris contra els patrons a finals del segle XIX, quan s’organitzaven els primers sindicats.
