Petita elegia
He vist un pardal al fons de la bardissa
era un dia d’estiu però els núvols cobrien el cel
i semblava més de novembre que no pas juliol,
l’hora grisa i fresca, m’afigurava
aquell ocell gaudint en la intimitat de sa casa
com ho fa l’home aquests dies que interrompen
la feroç indiferència de l’estiu i li recorden
les alegries del novembre, el foc, el vi,
al clos hivern egoista de la casa.
Avui les cigales ja no se senten.
Piccola elegia
Ho visto un passero nel profondo della siepe
era un giorno d’estate ma nuvole coprivano il cielo
e pareva più novembre che luglio,
l’ora grigia e fresca, mi sembrava
che quell’uccello godesse nell’intima sua casa
come ne gode l’uomo questi giorni che interrompono
la feroce indifferenza dell’estate e gli ricordano
le gioie di novembre, il fuoco, il vino,
nel chiuso inverno egoista della casa.
Oggi le cicale non si odono più.
ATTILIO BERTOLUCCI
La sargantana de Casarola ~ La lucertola di Casarola, 1997