Per primera vegada en català, la poeta florentina Margherita Guidacci en edició de Salze Editorial, que arribarà a les llibreries al febrer de 2026. Amb un tast de la seua poesia us desitgem bones festes i bon any!
Margherita Guidacci va néixer a Florència el 1921. Es va llicenciar en literatura italiana a la Universitat de Florència, amb una tesi sobre Giuseppe Ungaretti, i posteriorment es va especialitzar en literatura anglesa i americana, amb la traducció, entre altres, d’obres de John Donne, T.S. Eliot i la poesia completa d’Emily Dickinson. Des del 1945 va exercir de professora, primer a secundària i més tard a la universitat. Va morir a Roma el 1992. D’entre la seva extensa producció poètica destaquen les obres La sorra i l’àngel (Vallecchi, 1946), Dia de Tots Sants (All’insegna del pesce d’oro, 1957), Palla i pols (Rebellato, 1961), Neurosuite (Neri Pozza, 1970), El buit i les formes (Rebellato, 1977), El retaule d’Isenheim (Rusconi, 1980), El rellotge de Bolonya (Città di vita, 1981), Himne a l’alegria (Nardini, 1983). De poca mida (Vecchio faggio, 1988), La foscor i l’esplendor (Garzanti, 1989), Anells del temps (Città di vita, 1993).
Salze Editorial revelarà aviat quin serà el títol que portarà la generosa selecció i traducció de poemes, gairebé tres anys de feina dels traductors Marta Vilardaga i Josep Porcar. És en els darrers anys que la figura de la poeta està sent recuperada després d’haver navegat, en vida de la poeta, entre l’oblit i la celebració; tot i haver estat extensament estudiada i reconeguda en els cercles acadèmics, la literatura italiana manté encara un deute amb la poeta florentina. La recent publicació de la segona edició de l’obra completa (Le Lettere, 2020) i les traduccions a l’anglès i al francès en la darrera dècada han projectat de nou no solament la seua poesia sinó també una acurada i justa revisió, iniciada rere la mort de la poeta, de les prioritats i motivacions de la seva obra, nous estudis dedicidament oposats a estantissos prejudicis crítics que l’encabien en una mena de ‘poètica del cristianisme’, valoracions absolutament errònies que no demostren més que el profund desconeixement de la seva obra.
Allunyada de tota mena de dogmes, en un constant diàleg temps-eternitat-mort, els seus versos –en ocasions al·legòrics i mordaçment al·lusius, però sempre unívocs i límpids amb la franquesa eloqüent d’un acte de fe–, atenyen una espiritualitat lluminosa guiada per una poderosa claredat expressiva, i una discreta i no obstant efusiva i punyent veu baixa amb què es fan llegir intel·ligiblement. Aquests i altres elements distintius a penes tenen comparació en la poesia italiana i europea contemporànies, tot i algunes similituds detectades per la crítica amb Cristina Campo, Sara Virgillito, María Zambrano, Eavan Boland o Karin Boye.
Margheritat Guidacci (margheritaguidacci.it)
