Drets i permisos
© Dels poemes: Lorenzo i Elisa Pinna Guidacci (hereus), 2026
© Del prefaci, de la selecció i de la traducció: Marta Vilardaga i Josep Porcar, 2026
© De la present edició: Salze Editorial, 2026
© De la fotografia inicial: hereus de M. Guidacci
Il·lustració del colofó: reproducció de l’esbós de la sibil·la de Cumes de Rafael (1514) representada a l’església de Santa Maria della Pace de Roma i també a «Cumana», poema de M. Guidacci: «Us llegeixo / allò que les fulles porten ja escrit…»
Direcció de la col·lecció: Marta Vilardaga i Josep Porcar
Disseny i compaginació: vetavisual.com
Edita: Salze Editorial
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes.
Aquest llibre ha estat traduït gràcies a un ajut a la traducció concedida pel Ministeri d’Afers Exteriors i de la Cooperació Internacional italiana (Questo libro è stato tradotto grazie a un contributo per la traduzione assegnato dal Ministero degli Affari Esteri e della Cooperazione Internazionale italiano)
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, si bé, excepcionalment, i sempre citant l’autoria i l’editorial, Salze permet al lector la difusió pública d’algun fragment de la traducció, en cap cas superior a sis versos.
Ressenyes i ressò
Conill, Josep: «L’antologia ofereix una mostra ben representativa de la diversitat d’assumptes que van trobar cabuda en els seus versos, molt sensibles als avatars de la història contemporània i a les dificultats de la ment humana per entendre la inhumanitat —ni Auschwitz ni Hiroshima la van deixar indiferent, per dir-ho en poques paraules—, però també a la naturalesa de la poesia com a indagació sapiencial i a l’expressió dels sentiments sorgits a l’atzar de la pròpia circumstància personal.» [La Veu dels Llibres, 15-V-2026 – PDF]
Mezquita, Begonya: «Aquesta és l’obra cabdal del llegat poètic de Margherita Guidacci, la veu italiana que volia trobar la lluminositat en temps convulsos, testimoni de les barbàries que van definir el perfil de l’Europa del segle XX. Sense dogmatismes, la seua paraula és clara, discreta i punyent, visionària.» [Trapezi, 13-V-2026 – PDF]
Garcia, Ricard: «Un altra cosa de la poesia d’aquesta autora que em sembla del tot lloable és que tot i que s’enfonsi en els pous de l’ànima, no ho fa amb un dramatisme que podria ser-nos carregós i impúdic, sinó que ho fa amb una contenció i una claredat de les quals se’n deriva una poesia elegant a l’hora que entenedora per a qualsevol lector.» [Cupressus sempervirens, 21-V-2026 – PDF]
Mas i Usó, Pasqual: «L’antologia que ens presenten en català Josep Porcar i Marta Vilardaga va més enllà de Neurosuite, car recull poemes de llibres d’abans i de després de 1970 i completen una visió amplíssima de la poètica introspectiva, però anti-hermètica, de Margherita Guidacci […]. Neurosuite és qualificada per la poeta de “nadir”, degut a l’enfonsament neurològic que l’havia tingut atrapada, i el qual tracta de guarir amb l’escriptura. No obstant això, la poesia de Margherita Guidacci sempre és manté clara, precisa i serena.» [Sonograma Magazine 29-IV-2026 – PDF]
Pérez Mingorance, Andreu: «El que sorprèn, però, és la manera com tot això està dit. La llengua de Guidacci és d’una claredat admirable […] Els versos avancen amb una precisió gairebé moral, com si la poeta tingués una confiança profunda en la capacitat de les paraules ordinàries per dir allò que és més difícil de dir. […] Aquesta claredat —tan rara en una poesia que tracta experiències límit— és potser una de les grans virtuts del llibre. I en aquest cas també de la traducció de Marta Vilardaga i Josep Porcar, que han sabut mantenir-la amb gran sensibilitat. El lector no es perd en el llenguatge; el que el colpeja és la veritat del que s’hi diu. […] L’edició catalana de Neurosuite (Salze Editorial, 2026), traduïda per Marta Vilardaga i Josep Porcar, té en aquest sentit un valor que va més enllà de la simple traducció. Permet incorporar a la nostra llengua una veu que escrivia amb una claredat exigent, amb una espiritualitat sense retòrica i amb una fidelitat obstinada a la veritat de l’experiència.» [Lletres Bàrbares, 28/o3/2026 – PDF]
Luzi, Mario: «Una impressió de llum festiva, una alegria mental acompanyada per una mena de dol. Una cosa que no sabria definir d’una altra manera que amb aquesta paraula».
