Segon títol de la col·lecció de poesia «Flors del mal», dirigida per Marta Vilardaga i Josep Porcar
Salze Editorial obri la temporada de tardor amb El mosaic i les figures, d’Alexandre Navarro (Nàquera, 1972) —un llibre que viatja de Kavafis a un jesuïta perdut per l’Abissínia del segle XVII, de les muralles que cauen a Constantinoble un 23 de maig de 1453 a una Ruta de la Seda que mai no va ser exactament la que en van escriure els geògrafs— per no abandonar, en cap moment, un mateix territori: l’amor, l’absència, i allò que en resta quan l’amor ja només pot viure al record.
El volum es desplega en dues parts que es miren de reüll, com si una fóra l’ombra de l’altra. «El mosaic» hi reuneix veus, èpoques i personatges —Ibn al-Abbar, que escriu des de l’exili a Tunis; Antoni, que abandona el seu déu i no a l’inrevés; un cavall de bronze que sosté encara el globus de l’imperi mentre cauen les muralles de Teodosi; un geògraf, al-Idrissí, que erra sense saber-ho sobre l’autèntica Ruta de la Seda— sota una mateixa idea, avançada ja en un pròleg irònicament titulat «Avís per a navegants, nàufrags, mosaïcistes i curiosos visitants»: cada peça «declara la seua memòria i, alhora, escolta les altres […] que l’envolten». No és, doncs, un llibre sobre la història: és un llibre fet d’història, un mapa moral, un portolà —en diu el mateix Navarro— per a navegar el temps.
«Les figures», la segona part, ja no mira enfora: mira el cos. Els poemes s’hi despullen —sovint fins a tres o quatre versos, gairebé aforismes, amb una sèrie de variacions sobre temes sefardites— i converteixen un llibre abandonat, mitja lluna, un grapat de llapisseres o una àmfora de vi en el que sempre havien sigut, encara que no ho sabérem: imatges precises d’un amor que ja només és possible en la memòria. «Tan invisible com perdurable», hi escriu Navarro, i la fórmula, si fa no fa, podria resumir tot el llibre.
Llicenciat en Dret i docent, Navarro és una de les veus més singulars de la poesia valenciana contemporània. Ha construït una obra íntima i compromesa, atenta al pas del temps, l’amor, la memòria i la identitat. Entre les seues dotze obres de poesia destaquen Ex-vot (1995), Genet del vell país (2003) i Encesa fotografia (2013). La seua poesia ha rebut nombrosos reconeixements i ha consolidat una veu pròpia, arrelada a la tradició i oberta al món. Als seus versos, allò quotidià es transforma en matèria poètica i el record esdevé una forma de mirar el present. El mosaic i les figures estarà disponible a l’octubre a les llibreries i a la web de Salze Editorial.
