Drets i permisos
© The state of Louis MacNeice, 2016
© De la traducció: Marcel Riera, 2023
© Del prefaci: Jaume Pérez Montaner, 2023
© De la present edició: Salze Editorial, 2023
© De la fotografia de Louis MacNeice: Josep Porcar, 2023 (reconstrucció fotogràfica a partir d’una imatge descatalogada del poeta, circa 1945-1950)
Il·lustració del colofó: Castell de Carrick (Carrickfergus, Antrim, Irlanda del Nord). Il·lustració de Salze Editorial a partir d’una fotografia anònima datada del 1880
Direcció de la col·lecció: Marta Vilardaga i Josep Porcar
Disseny i compaginació: vetavisual.com
Edita: Salze Editorial
Aquest llibre ha estat publicat amb el suport de Literature Ireland.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, si bé, excepcionalment, i sempre citant l’autoria i l’editorial, Salze permet al lector la difusió pública d’algun fragment de la traducció, en cap cas superior a sis versos.
Ressenyes i ressò
T. S. Eliot: «És un cas a part, MacNeice és el poeta dels poetes.» [«Memorial Tribute for Louis MacNeice». The Times, 5-9-1963]
Seamus Heaney: «MacNeice és una figura constant, cada cop més influent i lluminosa.» [Castles on the Air, Louis MacNeice Centenary Exhibition. Londres: BBC, 2008]
Sam Abrams: «El traductor s’ha esforçat en traslladar fidelment l’obra de MacNeice al català, respectant al màxim possible els trets característics del seu discurs líric. Riera ha mirat de calcar l’efecte conceptual i formal de MacNeice perquè arribi intacte al públic lector en llengua catalana». [Caràcters 98, octubre 2023 – PDF]
Manel Rodríguez-Castelló: «La poesia política i civil que van elaborar molts d’aquests poetes, especialment Louis Macniece, són un cim de la poesia de tots els temps, la que no renuncia mai a cap dels guanys que fa possible el rigor expressiu i la densitat del sentit». [La Veu, 30-VI-2023 – PDF]
Alfred Mondria: «En l’antologia La claror al jardí de seguida es planteja una de les inquietuds de MacNeice que amb reiterada obstinació apareixerà en gran part dels seus poemes: la lluita desigual i ofensiva amb el pas del temps, l’obligació de capturar els instants i preservar-los amb tota la seua intensitat com a única manera d’atenuar l’aflicció i el desengany. […] Una de les ensenyances dels versos de MacNeice és que la bellesa ens captiva com en un encanteri, tot i que abans de tocar-la amb els dits cal endevinar els perills i les trampes: “Si els icebergs fossin càlids/ no recularíem davant dels seus cims oscats”». [El Trapezi, 31-V-2023 – PDF]
Pere Císcar: «Vos assegurem que si vos endinseu en La claror al jardí de MacNeice trobareu un cervell esmolat, una memòria densa, uns ulls tàctils i una orella finíssima que permeten una veu rica en formes i temàtica per enfrontar-se amb «El temps i el lloc, els nostres caps de pont envers la realitat, / però també el seu encobriment!». Com diu Pérez Montaner al pròleg, l’irlandès és realista i surrealista alhora. .» [Sonograma Magazine, 29-V-2023 – PDF]
«Salze publica la poesia de l’irlandés Louis MacNeice per primera vegada en català». [La Veu dels Llibres, 26-V-2023 – PDF].
