La llavor en la fosca, de Josep J. Conill

«Cerquem una resposta, no la raó solemne
de l’evolució, només la llavor fosca
que ens empeny a combatre’ns cap a l’avenc dels somnis»

La llavor en la fosca és un llibre de poemes sobre les adversitats inherents a la condició humana, en forma d’imitacions de la vida, en sis seccions. Germina en l’enigma de l’expressió com un despertar al malson de la interioritat, arrela esperonat per l’exaltació de l’amor i el sexe, i brosta, ple de lucidesa, en una indagació de l’absurda estultícia de no poques relacions personals, abocades a la decadència i la mort. El sentiment de la caducitat de la pròpia existència s’hi veu anticipat de manera punyent per la defunció de familiars, un trànsit que culmina, sota el signe de la mort de Déu, en la irrupció de la història i un al·legat final contra la barbàrie dels temps actuals.

Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) és sociòleg del llenguatge, crític cultural i escriptor. Els seus articles han vist la llum en revistes com T S C, Caplletra o L’Espill. També és autor dels llibres Del conflicte lingüístic a l’autogestió (2007) i Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català (2012), i ha editat en dos volums l’obra del poeta castellonenc Maximià Alloza i el llibre de Lluís Aracil Do Latim às Línguas Nacionais (2004). La seva dedicació literària s’ha manifestat a través dels poemaris Despossessió (2002), La nit en blanc (2011), Signes antipersona (Contra la poesia) (2016) i dels reculls d’aforismes Submarins de butxaca (2008) Sic transit gloria, mindundi (2015) i Estelles sota les ungles (2024).