Dietari

I

Amb l’alè del crepuscle
es daura el cel estiuenc
càlid l’aire es posa
a les teves mans. 

Fulgura el fenc espars
a tocar de les roses
joliu ja pel vespral
xivarri dels grills.

Arribada de lluny,
sota el panamà blanc
ocultes la vivacitat
i el cansament dels ulls.


II

Fins que sortia la lluna
amb la seva llàntia
per avisar-nos de tornar,
ja a les fosques.

Diario

I

Al soffio del tramonto
indora il cielo estivo
calda l’aria si posa
sulle tue mani.

Riluce il fieno sparso
sin presso le rose
lieto già del serale
effondersi dei grilli.

Tornata di lontano,
sotto il panama bianco
celi l’animazione
e la stanchezza degli occhi.


II

Finché veniva la luna
con la sua lucerna
ad ammonirci di tornare,
bruna ormai l’aria.

Per a N. llunyana

Un altre dia, una altra nit encara
sense l’estimat conhort dels teus ulls
mentre l’ala del temps esfulla més i més
els teus cabells llunyans.

Estiuenc és ja aquest silenci al voltant
del meu mas i el son
dels vius i dels morts quan el dia
se’n va. 

Per N. lontana

Un altro giorno, un’altra notte ancora
senza il caro conforto dei tuoi occhi
mentre l’ala del tempo più e più sfiora
i tuoi capelli lontani. 

Estivo è ormai questo silenzio intorno
alla mia casa di campagna e il sonno
dei vivi e dei morti quando il giorno
se ne va.

Carta des de casa ~ Lettera da casa, 1951

Senders del blat, Josep Porcar, 2021

Aquests poemes han estat traduïts, però no inclosos finalment al recull Porta’m amb tu de Salze Editorial. És curiós descobrir que Attilio Bertolucci va reciclar, per dir-ho així, la darrera estrofa del poema «Per a N. llunyana» (N. és Ninetta, l’esposa del poeta) per a incorporar-la amb petits canvis, gairebé mig segle després, al llibre La lucertola di Casarola (1997), publicat tres anys abans de morir: «Però ja és estiuenc aquest silenci al voltant / de ta casa i del son dels vius i dels morts si el dia / se’n va».

0
    0
    El teu carret
    El carret és buitTornar a la botiga